1. |
Enrere la nit
03:29
|
|||
Vaig decidir marxar d’aquell lloc
Estava tan nerviós i desorientat
Vaig deixar els diners, vaig deixar les claus
Però per res del món hi voldria tornar
El fum de la maria, l’alcohol de tot el dia
Van explotar violentament dins el cervell
Enrere el replà, com un vell m’ajudo amb les baranes
I si jo me n'adono i amb tot això sóc al carrer
Se'm treu la "tonteria" i l’alcohol de mi desapareix
I ara on vaig i ara que faig i ara cap a on camino
I això que noto és la pluja merdosa d’aquesta nit d’estiu
Segueixo el meu camí com si fos un obsés
Com si desitgés que el camí se m'empassés
El cor desaccelera, el cos es manifesta
Enrere el passeig, la platja és un bon lloc per somniar
Enrere la sorra, el mar es un bon lloc per vomitar.
Vaig decidir marxar d’aquell lloc
Deixar enrere la riba amb el cap clar
Clavant els meus ulls a la llum del balcó
D’aquell petit pis a la vora del mar
I escalant les escales, traient els pulmons
Pico a la porta i la porta s’ha obert
Caos absolut, regust a divertit
Les claus, un glop i els diners
Enrere la plaça, posa’m un tallat que ja es de dia
Enrere la nit posa’m un tallat per anar fent via
Vaig decidir marxar d’aquell lloc
|
||||
2. |
Desembre
03:41
|
|||
El cafè és agre i tinc carcoma al cap
El tren s’ajorna i no hi ha pietat
El fred espera el seu torn i creuant
Els hemisferis on tu vas rodant i rodant
La naftalina et fa vomitar
I els tanatoris fan l’agost els dies de Nadal
Els esputs dèbils que trasbalsaran
El cos d’un home mort a punt de dinyar
Gel a la sang
I és que els dies de l’hivern
Gel a la sang
Acabaran amb mi
Fum de pipa
Fum de pipa agrosellada
De vainilla i tons calents
Espavilen les narius
Dels que pidolen pel carrer
Santa Eulàlia i Santa Pasqua
La Catedral i el Roselló
Ens inspiren albes fredes i pits nus
I pits nus amb pocs mugrons
Gel a la sang
I és que els dies de l’hivern
Gel a la sang
Acabaran amb mi
Acabaran amb tu
|
||||
3. |
Fa quatre dies
02:20
|
|||
Anys, molts anys
Milers d’anys
Grans expedicions
Des del continent mare
Mare tu ets i jo som
Caçadors recol•lectors
Que torràvem a la foguera
Civada silvestre
Passejant pel centre
Miro enrere tot llums i colors
Sóc un home Neandertal
Que decora una petxina
Amb ocres clars pigments vermells
Dibuixant boniques formes
Per regalar-la dolçament a una moderna dona
Que d’Etiòpia ha vingut
|
||||
4. |
El teu somriure
03:47
|
|||
Frase ú, la vida és injusta
Frase dos, paguen justos per pecadors
Frase tres, qui no arrisca no pisca
I jo espero el teu crit
Com un gos que ha perdut l’amo
I per sempre l’esperarà
Amb el cor fet miques
El cor ben xuclat
Per la melangia
I ja ho sé
Encara que el món sigui com és
Un món al revés
Tanta canalla que passa gana
I tants animals amb sobrepes
Tan patètic com això
Pot ser la nostra història
I si et digués "algo" com
Les teves llunes em seguiran fins la tomba
El teu somriure
Deixa la marca i un desig transparent de besar-me
El teu somriure fa de la vida un joc agradable
Dins un món al revés ple de trampes
|
||||
5. |
Onades passatgeres
05:58
|
|||
Llavis d’escarlata però
Ni un sòl pigment vanitós
Pòmuls de volcàniques
De volcàniques erupcions
Si escaus seràs alt, seràs ruc,
Seràs quelcom que dins seu faci un nus
Quelcom que dins seu
Cabell llord i abans cabell net
Nena dona si la bossa sona
I al caminar entre pobres aparences
Riques bosses cauen les que plouran
Oh, i heus aquí
Les gotes del plany d’un parent
I heus aquí
El tu del cor trencat
Amb l’ella dels colors la vida i la glòria
Simpàtica i melosa
Potser fulminant, potser vergonyosa
El dia com és m’espera
Tallat, migdia i vesprada
Vaig destilant l’elixir
De l’aigua de les onades passatgeres
L’aigua de les onades passatgeres
|
||||
6. |
Melodia hipnòtica
03:44
|
|||
No és una presa que es pugui repetir
És la teva vida i algun dia...
Pren l’ocell al vol, no a l’enpenediment
Pensa només en cordinar els moviments
Del teu cos, disfrutant, de la música, del ball
Viu, mentretant, viu que això dura poc
Treu totes les armes, treu-ho tot de l’ànima
Treu la teva espurna i encén la teva flama
Diga-li que sí que tu també l’estimes
O diga-li que no amb convicció i demà l’oblides
O diga-li que no, que no, que no, que no saps que et passa
Perque ella del teu cap no marxa.
Conseqüent, transparent, amb un toc d’indiferència
I arribaràs a la pau del teu únic jo
La pell de gallina envaeix el teu braç
Què és això que sona?
És que no ho recordes?
És aquella cançó de la melodia hipnòtica
És aquella cançó....
|
||||
7. |
Un dia de festa
03:33
|
|||
Cases de mariners
S’encaren cap a orient
Els nois matinen
Per veure sortir el sol
Per veure’l sortir diumenge
Per demanar-li sort
Un és mosso al port
I un altre va per metge
Es respira l’harmonia
D’un dia de festa
Ja els vénen a buscar
La santa missa comença
Qui els avisa és la santa mare d’un vailet
És santa perquè és soferta
Sap que el marit l’enganya
Lluita per pujar els seus fills
I pels fills no marxa
Els llavis pintats
Del color d’un dia de festa
Es respira l’harmonia
D’un dia de festa
|
||||
8. |
Vestit d'estiu
02:42
|
|||
Nena fes-me el llit
Nena que no puc amb mi
Renta’m la cara, fes-me la clenxa
No tinc ni esma per sortir
Res no m’espera
Enllà la vorera
Enllà del portal on visc
Nena, com ho veus
Nena, oi que faig llàstima ?
Encara sort que encara m’estimes
Sapa que jo mai ho he deixa’t de fer
Mira com dir-te sóc un bon nano
Però poc espavilat i poc treballador
Nena, em mataràs quan sàpigues
Com m’he gastat l’atur
Era tan car,
Però era tant del teu estil
Un vestit d’estiu
Digue’m idiota
Que visc en un núvol
Que com m’ho he pogut polir tot
Que qui et penses que ets
El vestit és horrorós
Nena, si ara em deixes
Nena, ho sabré acceptar
Perquè saps que deia ma iaia
Perquè saps que diuen les iaies
D’on no hi ha no en raja
|
||||
9. |
Química
04:58
|
|||
Petonejar-te tres hores i quart
Sense que treure-la sigui una màxima
Com un mico pesat m’enganxo al teu cul
I dic: ja em puc morir tranquil
Oh pren-te la vida amb mi
Disfrutem junts d’aquest àcid
I si no plou
Flipem entre prismes de colors
Tia no sé que tens
Que em dus a dalt de tot
La teva química forada el meu estómac
Oh això no és una cançó adulterada no
No és l’obra d’un vell mercenari
Les cordes vibren bombant les meves venes
Les paraules d’amor no són clares
però ens resguarden dins un món de vidre
D’on tu i jo vam escapar
Tia no sé que tens
Que em dus a dalt de tot
La teva química forada el meu estómac
Oh això no és una cançó adulterada no
No és l’obra d’un vell mercenari
Les cordes vibren bombant les meves venes
|
||||
10. |
Rock 'n' Roll
05:25
|
|||
Quan un rock ‘n’ roll et retorna l’alè
Quan dos o tres acords t’omplen les venes
Per un moment tot va bé, per un moment tot va bé
per un moment tot va bé
I la dona que estimaves ja no és amb tu, ja no és amb tu
Plores, no respires i de fons un disc de blues
Rasques la guitarra, tocant per tocar,
Però trobes el riff perfecte i tot torna a començar
És així és així això és un rock ‘n’ roll
De nit ets viu de dia ets mort
Saps mai hi haurà una mitja taronja
Tú no ets pas meitat de res, ets un tot
Un tot, que quan accepta que ha perdut i escura les butxaques
Que quan el món l’ofega i fuig,
Vol morir per tornar a l’univers
Torna, tornes, tornes aquí
Rasques la guitarra tocant per tocar,
Però trobes el riff perfecte i tot torna a començar
És així és així, això és un rock ‘n’ roll
De nit ets viu de dia ets mort
|
||||
11. |
Amb les mans
03:57
|
|||
Durant tota la setmana vaig
Dissenyar tants plans per avui
Incloent-hi les adversitats
D'un mal temps o d'un enterrament inesperat d'algun
Tiet avi del meu pare i tant desconegut per a mi
Era necessari definir les hores i els minuts
Una pauta per assaborir
Tot allò que m'obsessiona
Tot allò que em fa gaudir
I a les set en punt meditaré
Si m'aixeco del llit
Poca estona va tardar el meu cos en desitjar
Estimulants que dissimulin el més feixuc
De rebre tants missatges ultrasònics i interestel·lars
O de collir grans de cafè o deixar, deixar assecar el tabac
De moment tot surt rodó
Trec la closca i fa bon temps
Surto disparat cap al carrer
Què era allò tant especial?
Què és el que em vaig proposar?
Em sento com un mico en un restaurant
Untant el foie amb les mans
Durant tota la setmana vaig
Dissenyar tants plans per avui
Incloent-hi les adversitats
Però m'he adonat que la més gran de les adversitats
És desitjar canviar les coses amb la ment
I no pas amb les mans
|
||||
12. |
L'ocell
02:13
|
|||
És ben cert que l’ocell
No mira cap endavant
No mira com si de cop
Hagués d’arrencar a volar
Més aviat el nostre ocell
Mira ben bé cap enrere
Doncs el bec no és al cantó del pit
Ni les ales vacil•len entreobertes
El nostre ocell mira enrere
El nostre ocell no és capaç
Mentre vigila de no ser caçat
De gaudir d’una vida plena
|
If you like Els més rics del cementiri, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp