1. |
No et convé
02:40
|
|||
Estenia la roba
Just abans de la mitjanit
I potser no són hores
Però m'excita anar al revés
L'aire fresc de la plaça
L'aroma del suavitzant
Com si fossin uns crits
Van fer que aixequés el cap
No és possible
El que veig costa tant d'acceptar
Ella no et convé
Es movien eufòrics
Però intentaven no bramar
Agafava una porra
Mentre li feien un gol
Tu deuries ser a casa
Perquè ara quasi no surts
Ella ja no et desitja
I la tens com un cigró
Si és possible
El que veig era tant d'esperar
|
||||
2. |
Saber estar
04:17
|
|||
El meu saber estar diumenge a la nit
Va agafar un color terrós
De vorera bruta, de serveis socials, d'enormes televisors
De camins truncats, i pisos mal fets, i de baixos per llogar
El meu saber estar diumenge a la nit
Va conèixer la part més lletja de la ciutat
On jo visc
Vall d'Hebrón amunt, baixant pel Carmel
Pujo fins arribar al Coll
Racons oblidats, números pintats
Cada casa d'un color
Anem pel carrer de vorera estreta i una sola direcció
El meu saber estar diumenge a la nit
Va conèixer la part més lletja de la ciutat
On jo visc
Vine que feina no et faltarà
O de fàstic et moriràs
Aquí no hi ha res pel que lluitar
És tant poc fèrtil la terra dels camps
Vine que feina no et faltarà
O de fàstic et moriràs
Aquí no hi ha res pel que lluitar
És tant urgent marxar a la ciutat
On jo visc
El meu saber estar diumenge a la nit
Va agafar un color verd fosc
De muntanya bruta, d'horts improvisats
De condons tirats pel bosc
De colònies fortes i desodorants
Per tapar-nos la pudor
El meu saber estar diumenge a la nit
Va fugir per la part més lletja de la ciutat
On jo visc
|
||||
3. |
L'Observador
04:09
|
|||
4. |
L'Olimp
03:32
|
|||
Et miro, t'escolto, et responc i connectem
Passen els dies, t'observo i cada cop m'agrades més
Et començo a conèixer i la connexió no es fon
Em fas riure, em fas plorar
Però sempre...
Viure
Fes-me els cors o vine amb un disc nou
Balla i dona-ho tot dissabte nit
I quan pots veure que pot fer
La música per dos cadells
Amb dos ullals quasi formats
Que es distancien de les dents
Entenc que estàs al meu costat
Les teves mans com dos pilars
D'on des de dalt hi veig més clar
D'on sense por m'hi puc llençar
Sense somniar en estius eterns
O prínceps blaus
Brúixoles trencades, llibres sagrats al foc
Cremem les disfresses, nosaltres serem els déus
Amb passos ferms i en terres planes
Passegem-nos per l'Olimp
Esclatem enfurismats o bevem-nos tot el vi
Fes-me els cors o vine amb un disc nou
Balla i dona-ho tot dissabte nit
I quan pots veure que pot fer
La música per dos cadells
Amb dos ullals quasi formats
Que es distancien de les dents
Entenc que estàs al meu costat
Les teves mans com dos pilars
D'on des de dalt hi veig més clar
D'on sense por m'hi puc llençar
Sense somniar en estius eterns
O prínceps blaus
|
||||
5. |
Amb les mans
04:02
|
|||
Durant tota la setmana vaig
Dissenyar tants plans per avui
Incloent-hi les adversitats
D'un mal temps o d'un enterrament inesperat d'algun
Tiet avi del meu pare i tant desconegut per a mi
Era necessari definir les hores i els minuts
Una pauta per assaborir
Tot allò que m'obsessiona
Tot allò que em fa gaudir
I a les set en punt meditaré
Si m'aixeco del llit
Poca estona va tardar el meu cos en desitjar
Estimulants que dissimulin el més feixuc
De rebre tants missatges ultrasònics i interestel·lars
O de collir grans de cafè o deixar, deixar assecar el tabac
De moment tot surt rodó
Trec la closca i fa bon temps
Surto disparat cap al carrer
Què era allò tant especial?
Què és el que em vaig proposar?
Em sento com un mico en un restaurant
Untant el foie amb les mans
Durant tota la setmana vaig
Dissenyar tants plans per avui
Incloent-hi les adversitats
Però m'he adonat que la més gran de les adversitats
És desitjar canviar les coses amb la ment
I no pas amb les mans
Vint paisatges al meu cap
No sé pas quin d'ells triar
Surto disparat cap al carrer
Què era allò tant especial?
Què és el que em vaig proposar?
Em sento com un mico en un restaurant
Untant el foie amb les mans
|
||||
6. |
Massa d'hora
03:44
|
|||
Quan atures el tractor
El camp segat i a les mans suor
Mires l'escenari, el sol es pon i és màgic
Màgica és la llum dels teus ulls
Massa d'hora per llevar-se
La matinada és tant agre
Mires l'escenari, ni una ànima pel barri
Màgica és la llum dels teus ulls
Extraordinària obra humana
La llum dels fanals la ment et calma
Centrals que dia i nit treballen
Màgica és la llum dels teus ulls
Les senyores i els senyors
S'estimen i es criden el nom del porc
I un arquitecte mentre no trobi feina
S'imaginarà una ciutat
Construïda a peu de platja
Ell tindrà una casa
Tres fills i cinc hamaques
I màgica és la llum dels seus ulls
Massa d'hora per llevar-se
Massa tard per recollir la casa
A vegades surto al terrat
I màgica és la llum dels meus ulls
|
If you like Els més rics del cementiri, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp